Empreses grans o petites tenen alguna cosa en comú, que és emprendre un bon negoci amb les màximes expectatives d’èxit. S’utilitzen recursos laborals ja existents, que aporten tranquil•litat i confort. Per què canviar alguna cosa que ja funciona?

Aquesta pregunta, se l’ha plantejat més d’alguna vegada un empresari. Si ja tinc els mitjans necessaris, com s’ha fet fins ara, per què hauria de replantejar-me a fer un canvi en el meu procés de digitalització empresarial ?. Hi ha una sèrie de barreres, que impedeixen a les PIMES (Petites i mitjanes empreses), aconseguir un mateix nivell de canvi que les grans empreses. Al llarg d’aquest bloc desvetllaré les possibles barreres / traves personals i socials.

Si per a una gran empresa és difícil afrontar un procés de transformació digital, les pimes es mostren encara més temoroses a afrontar el canvi, el que suposa un important fre per posar en marxa la seva veritable transformació. en total són tres els frens que justifiquen aquesta contenció al canvi. Un d’ells és la por al fracàs. Un altre és la inversió del canvi i últim podria ser el desconeixement de les eines tecnològiques.

Hi ha un element importantíssim a tenir en compte en fer aquest tipus de canvis. L’element base podríem dir que és la «por». La por forma part de la nostra naturalesa humana, això no podem negar-ho perquè esta al nostre ser, i ens paralitza segons determinats perills en què ens trobem, ja que ens protegeix d’algunes adversitats. En determinats casos, cal, deixar apartada aquesta por que ens intenta «protegir» d’alguna cosa dolenta o simplement d’una cosa totalment desconeguda. Tenint present aquesta premissa, en el món empresarial, si volem prosperar, ser més eficients i aconseguir més productivitat, necessitem deixar de banda la por i confiar en els recursos tecnològics provats ja durant força temps. Aquesta por que ens dificulta i alhora ens fa la trava en aquest procés, el podem anomenar la por al fracàs.

Por al fracàs
Les petites i mitjanes empreses, tan sensibles als canvis i a les conseqüències dels mateixos, han d’avaluar i mesurar molt bé els seus passos, perquè un error pot provocar efectes devastadors. Però les pimes, han demostrat la seva habilitat per enfrontar-se a situacions compromeses, i la seva transformació digital està interioritzada, només falta trobar la manera més segura d’abordar-la.

Què es pot fer? Per minimitzar la por, el millor és disposar de tota la informació possible. En quin punt estem? On volem estar? Quins recursos tenim per arribar a l’objectiu? Com anem a finançar el procés? Totes aquestes són qüestions bàsiques. Trobar les respostes no sempre és fàcil, però amb les eines necessàries per accedir a les dades objectives, serà més fàcil prendre decisions concretes, podent visualitzar quines àrees són més estratègiques, quins equips estan més preparats, en quin entorn poden impactar menys els canvis, etc., i a partir d’aquí, començar.

El següent factor a tenir en compte, és la inversió. Tot canvi va relacionat a realitzar una sèrie de costos. Però, usant una famosa frase … Anem a pams. Podríem considerar en implementar el procés de digitalització per sectors / àrees de l’empresa. No volent abastar tot alhora. A poc a poc. Aquesta barrera, es podria conèixer com la reticència a la inversió.

Reticència a la inversió.
Pocs canvis són els que no impliquen costos, i les petites i mitjanes empreses competeixen la majoria de les vegades amb pressupostos francament petits. Això fa que aquest tipus d’organitzacions estiguin acostumades a estirar els recursos amb què compten i a portar a la pràctica extrema el principi del «més per menys». Però, la digitalització no es pot fer a mitges, encara que sí abordar per etapes, marcant fites i intentant assolir-los dins el calendari establert.

Què es pot fer? Cal ser continguts i, abans de res, entendre l’impacte que tindrà aquesta inversió en el conjunt global del negoci. Per regla general, els pressupostos en una PIME es van reajustant, cosa que forma part de la flexibilitat d’aquestes empreses, i mitjançant l’ús d’una eina de gestió pressupostària poden controlar millor les seves inversions i les conseqüències que aquestes tenen per a tots els departaments que la conformen. A més, si tot està perfectament documentat, serà més fàcil planificar en anys successius.

Finalment, abordem l’última barrera del procés, que se li pot denominar el desconeixement. Si ens anem a l’inici de l’article, on hi ha la pregunta Per què canviar alguna cosa que ja funciona ?. En aquest apartat el descobrirem.

Desconeixement
«Ser de la vella escola» o «Jo ja estic gran» són excuses que en el context dels negocis no serveixen. És cert que no és fàcil adaptar-se als canvis, més encara, si aquests vénen impostos, però els usuaris han canviat, la tecnologia ha canviat, les necessitats han canviat, la legislació ha canviat. En el cas concret de la transformació digital, és cert que a les empreses natives digitals els resulta si més no curiós que el procés impliqui tant recel per a la resta, però per als negocis que van néixer al segle passat, enfrontar-se a connexions en remot, comunicacions línia o l’exigència de respostes immediates ha suposat, a més d’una readaptació tecnològica, una mentalització personal.

Què es pot fer? La paraula clau és formació. Formació per millorar les habilitats i capacitats digitals, per adquirir el coneixement necessari per sentir-se fort davant els canvis, i en qualsevol de les seves versions: presencial, online, en grup, individual, mentoring / coaching comercial i tècnica. A més d’aprendre, és clau envoltar-se de professionals amb altes capacitats, dels quals també poden aprenen.

Tenint en compte aquestes barreres, comunes per a tots els àmbits empresarials, podem adoptar d’aplicar el canvi, deixant les pors enrere, començar sempre pel principi del tot, no per fer el canvi a la vegada i al moment solucionem la problemàtica. I la formació. La formació és molt important, fins i tot al llarg de la nostra vida. El món canvia ràpidament, i molt més actualment, per aquest motiu necessitem aprendre cada dia. I recordeu a pensar en fer passets. Petits passos de progrés tecnològic.